«BlanC&BlacK» de Fina Morera

«BlanC&BlacK» de Fina Morera
23 de febrer de 2017 coespai

Según Foucault, dos serán los principios que han regido la historia de la pintura desde el siglo XV hasta el XX. El primero de estos principios “afirma la separación entre representación plástica (que implica semejanza) y referencia lingüística (que la excluye). Se hace ver mediante la semejanza, se habla a través de la diferencia, de tal manera que los dos sistemas no pueden entrecruzarse ni mezclarse Habrá que esperar a la obra pictórica de Paul Klee para que la soberanía de este principio que demarcaba nítidamente los ámbitos de lo decible y lo visible, a un lado las palabras y a otro las cosas, sea derrocada”. (M.MOREY)

«Un dia vaig decidir que volia explicar-me amb només dos colors». Entre el blanc i el negre podem descobrir el valor de la lluminositat, del contrast, del clarobscur i tot un món de matisos del gris. I és en aquest univers de l’entremig, on s’ha situat Fina Morera, a la recerca del que és fonamental. Així, despulla les seves obres del color per copsar estructures i formes, arribar al punt essencial, primordial i bàsic per a crear. Construir una escala que la porta a caminar entre textures, línies entrecreuades, formes que s’estructuren en un expressionisme abstracte o petits cercles com a mons imaginaris en els quals pots somniar.

«BlanC&BlacK» és una selecció de collages, pintures i dibuixos que ens mostren l’espontaneïtat del traç, desposseït de la figuració. Fina Morera explora, com els expressionistes abstractes americans de mitjans del segle XX, un automatisme defensat pels surrealistes. La raó defuig, el cos actua, la mà es converteix en un mitjà per copsar pensaments impronunciables. Aquest automatisme està molt present en les obres que va realitzar pel projecte 100 days project. Un dia, una obra. Durant 100 dies es situa davant d’un paper d’una mesura de 15×15 cm, amb tots els estris davant seu. Un paper i dos colors: blanc i negre. Un abisme s’obre i comença l’acció del cos, de la mà, de la mirada i comencen a sorgir, com del no-res, símbols i emocions que s’apropen a una linguistica universal; un llenguatge sense paraules.

Tot ha sorgit, vehiculat amb els materials i plasmat al paper, a la fusta i a la tela. És en aquest punt quan hem de parlar també de la Fina Morera que escriu, que posa paraules, que atrapa la matèria i li dóna una grafia, en un intent de re-creació i de re-apropiació del procès creatiu. L’automatisme ha finalitzat, l’observa detingudament i el tradueix. Així acaba perfilant «BlanC&BlacK» com alguna cosa més que l’encontre entre dos colors. Dos llenguatges, dues gramàtiques que s’expliquen coses una a l’altra i a nosaltres. Fina ens deixa llegir i fer nostres, amb tots els vocabularis possibles el que ha sorgit del no-res i del tot, del lloc inaprehensible de la seva mà. (Olga Taravilla Baquero)

Inv_Fina_Morera_def
———–
«Amb intenció»
«BlanC&BlacK» Fina Morera
inauguració: 2 de març a les 19.30 h
fins al 30 de març
on: Espai 3er Esquerra.CoEspai
C/Anselm Clavé, 32, 3r.
horari: d’11 a 14 h i de 16 a 18 h.