Blog

“IMAGINARY USA” d’Irena Visa

 

Irena Visa presenta al 3.Esquerra “Imaginary USA”, un fals documental del seu viatge a través dels Estats Units. La fotografia és l’eina a partir de la qual articula la seva proposta, acompanyada d’un vídeo i d’un mapa amb el recorregut. Les seves imatges semblen captar fidelment els paisatges rurals del país nord-americà: una gasolinera, una mostra de piscines, una fira ambulant, carreteres i cactus són alguns dels elements que formen part de la seva expedició imaginària.

A través d’aquest treball, l’artista aborda una certa idea compartida del que és Amèrica, un imaginari col·lectiu influït per pel·lícules, cançons o llibres que ens arriben des del major productor de cultura audiovisual. La pròpia Irena Visa afirma que “d’alguna manera, fins i tot em puc imaginar com són coses que no he vist, només partint dels referents que he assumit”. Alhora, aquest treball planteja la relació problemàtica entre veritat i fotografia, una correspondència que va lligada a la noció de veracitat.

“Imaginary USA” és un projecte que va finalitzar quan Irena Visa va trepitjar de debò els Estats Units, on hi va realitzar un viatge real per Nova York, Chicago i Detroit. Tanmateix, el seu treball titulat “Mai he estat al Colorado”, sempre en procés, aprofundeix en alguns dels aspectes plantejats. Es tracta d’un microbloc en el qual mostra persones vestint peces de roba que fan referència a diferents llocs dels Estats Units. L’artista, natural de Banyoles i resident a Barcelona, treballa actualment en un projecte sobre la Casa Bloc de Barcelona, una proposta seleccionada dins dels Premis de la Sala d’Art Jove d’enguany.

Imaginary USA – Road Trip (Francisco Franco music) from Irena Visa on Vimeo.
Fins al 23 de desembre

“Post-lectures” d’Azahara Cerezo, César Escudero i Mario Santamaría

“Post-lectures” és una exposició col·lectiva que s’apropa a la producció i reproducció de les imatges i dels textos a través de les noves tecnologies.

Les tres propostes que conformen la mostra comparteixen l’interès per la xarxa.

Mario Santamaría recopil·la a “Righted Museum” algunes de les imatges censurades de Google Art Project, una iniciativa que vol ser una reproducció virtual dels principals museus del món. Tanmateix, per diversos motius de drets d’autor, Google no sempre pot mostrar totes les obres que es troben a aquests museus.

César Escudero explora a “File_Món” el flux imparable de les imatges a través d’una operació entre el reciclatge i la intervenció. L’artista es descarrega imatges que pertanyen al nostre imaginari col·lectiu, com l’home del tanc de Tiananmen o el nomenament del Papa Benet XVI i les instal·la com a fons de pantalla del seu ordinador. Mitjançant la distribució de les icones del seu escriptori, que funciona com a llenç, crea noves imatges.

Per últim, el treball d’Azahara Cerezo, “A connected robot of one’s own” consisteix a generar diàlegs entre robots xatejadors online a partir del text de Remedios Zafra, “Una habitació pròpia connectada”.

Aquesta és la primera vegada que les línies d’investigació d’aquests tres artistes coincideixen a una mateixa exposició.

Azahara Cerezo. A connected robot of one’s own

César Escudero. El País. Archivos sobre un lienzo digital. 02/12/2013

Mario Santamaría a “Running through the museum” imita l’escena en què els personatges del film “Bande à part” creuen el Museu de Versalles a tota velocitat.

100 daysproject

100 daysproject és una iniciativa promoguda per la Design Assembly de Nova Zelanda. Aquest projecte anima a tota mena de creadors a portar a terme un acte de creació a diari durant 100 dies per explorar els processos creatius i per potenciar la creativitat en terrenys com ara el disseny, les arts plàstiques, la creació literària, la fotografia, l’arquitectura, la gastronomia… hi ha tants projectes com persones. El dia 100 es fa una exposició principal a Auckland, Nova Zelanda. I simultàneament a Wellington i a IJsselstein. L’exposició de IJsselstein, Holanda, és la primera edició que es fa dels 100 Days Project a Europa.

Fina Morera, Concepció Morera i Núria Puig – artistes del CoEspai- juntament amb Montse Puig han estat les primeres de l’estat espanyol en participar al 100 Days Project i a la primera 1srt European Edition Exhibition. Durant l’exposició es portaran a terme connexions via Skype desde IJsselstein amb Nova Zelanda.

Podeu veure els processos creatius en els següents enllaços:

Núria Puig, 100 collages
Montse Puig, 100 personatges (il·lustració)
Concepció Morera, the line “sense”
Fina Morera, 100 ulls

 

 

Per |octubre 15th, 2014|General, LesGolfes|0 Comentaris

Adrià Ciurana “EXPULSIÓ Primera Part”

El treball exposat es basa en els enginys ideats i construïts per l’artista: mitja dotzena de parelles de rosaris que roden i repten errant arran de terra. L’artista aprofita l’espai expositiu per posar en escena d’una manera viva les seves peces animades i no només com a marc testimonial o documentatiu del projecte.

Es tracta, doncs, de parelles de rodes que, amb dos motors i un rosari a l’espai rugós que deixa cada roda, deambulen per diferents escenaris. Cada parella està construïda amb un material diferent, l’ordre dels quals respon a l’aparició dels diferents materials al llarg de la prehistòria i la història: faig, terrissa, plom, llautó, ferro i alumini.

A l’exposició, ens apropem a aquestes andròmines im/possibles a través de diferents mitjans: el vídeo, la instal·lació i l’escultura.

Per conèixer una mica més el procés de treball:

Procés de treball d’Adrià Ciurana from Alba de Cea on Vimeo.

“EXPULSIÓ Primera part” a la premsa

Adrià Ciurana porta els seus «rosaris» a CoEspai -Eudald Camps (Diari de Girona) | 03/10/2014
Adrià Ciurana presenta “EXPULSIÓ Primera part a l’Espai 3r. Esquerra (Bonart) | 03/10/2014

El banquet del Senyor capital

L’obertura del cicle, a càrrec de David Ribó amb “El banquet del senyor Capital”, planteja deu aproximacions escultòriques a les relacions entre Catalunya i Espanya vinculades als processos econòmics. Mitjançant una presentació que remet a la de qualsevol menjador domèstic amb convidats, s’articula un banquet en el qual, segons el mateix David Ribó “el capital és el comensal absent, invisible, ocult, al qual li són indiferents les ideologies i punts de vista”.

Les peces estan realitzades a partir de panots, lloses del carrer que són utilitzades com a mapa simbòlic del territori espanyol. L’artista modifica i recorre a aquest material durant tota la sèrie d’obres, encara en procés. Els títols conviuen amb les mateixes peces com a protagonistes, contribuint a establir relacions de complementarietat, contradicció o ironia i al·ludint d’una manera o una altra a aquestes relacions entre Espanya i Catalunya. “Catalunya, càncer d’Espanya”, “Catalunya, un poble que vol viure en pau”, “Indepenqué?!?!?” o “¡Esos punkies catalanes!” en són alguns exemples.

L’exposició es podrà visitar fins al 25 de setembre de dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 19 al carrer Anselm Clavé, 32, 3r.