Blog

Llibres que recomanem

A CoEspai a l’espai coworking, tenim una biblioteca col·laborativa, que s’ha realitzat amb l’aportació d’aquells llibres de referència o que considerem interessants per cada matèria.



Per això, volem fer una recomanació de llibres o lectures que us poden ajudar:

– El libro negro del emprendedor: En aquest llibre, Trías de Bes ja ens aclara que el 90% de les iniciatives fracassen abans de 4 anys. Si sobrevius a aquest llibre, tens esperit emprenedor!

– Ahora descubra sus fortalezas: Marcus Buckingham, Donald clifton, Ediciones gestión 2000-2007: En aquest llibre trobareu un test per tal de descobrir les vostres fortaleses.

– Mba Personal: Josh Kaufman. Lo que se aprende en un MBA por el precio de un libro: L’autor ha experimentat, investigat i recopilat en el llibre el més interessant per tal de crear un MBA Personal, sense necessitat de pagar per un.

– Organízate con eficacia: David Allen: La ment té una capacitat limitada d’emmagatzemar informació. L’autor ens fa una proposta de normes bàsiques d’organització del temps.

– Generación de modelos de negocio: Alexander Osterwalder: El model Canvas de generació de models de negoci actualment està de moda i es fa servir com a eina principal per valorar el nostre model. Es una guia pràctica d’innovació empresarial altament recomanable.

Esperem que aquesta recomanació us ajudi i trobeu noves eines per desenvolupar el vostre model de negoci.

Per |gener 27th, 2015|General|0 Comentaris

És el mateix un coworking que una oficina compartida?

Davant d’aquesta pregunta, una de les diferències bàsiques és què per nosaltres, el coworking es pertànyer a una comunitat, aprofitar les sinergies que es donen en el mateix espai. En un coworking s’aplica una quota fixa i es participa de la comunitat. En una oficina compartida la quota serveix per a cobrir les despeses derivades del local.

Per propiciar les relacions i l’intercanvi, en un espai de coworking, el gestor es focalitza en crear un ambient idoni. I ens podeu creure quan afirmem que la comunitat i els membres hi ténen molt a dir, ja que si ells no se senten còmodes, no els agrada el que es transmet o es fa dins l’espai, o no es crea un clima de confiança, l’espai de coworking difícilment pot tirar endavant en tota la seva dimensió. L’espai de coworking té ànima i aquesta serà en funció de la personalitat del gestor i dels membres que hi conviuen i de les relacions que entre ells s’estableixin.

Activitats com esdeveniments, esmorzars, dinars en conjunts o cursos i tallers de formació fan que ens apropem entre tots, gestors i coworkers, i creem un ambient proper i de confiança, que porta a l’intercanvi, la transferència de coneixements i el benefici comú.

Sense la figura del gestor o d’un motor que provoqui aquestes sinergies, els professionals que comparteixen l’espai haurien de dedicar massa temps a l’establiment de relacions. Independentment, una actitud oberta i predisposada a la col.laboració i a la creació de sinèrgies és bàsica a l’hora d’acudir a un espai de coworking.

Depenent de cadascú, un es pot trobar més còmode en una oficina compartida o en un espai de coworking, per això, quan decidiu anar a un lloc o un altre, cal valorar […]

Per |gener 14th, 2015|General|1 Comentari

“IMAGINARY USA” d’Irena Visa

 

Irena Visa presenta al 3.Esquerra “Imaginary USA”, un fals documental del seu viatge a través dels Estats Units. La fotografia és l’eina a partir de la qual articula la seva proposta, acompanyada d’un vídeo i d’un mapa amb el recorregut. Les seves imatges semblen captar fidelment els paisatges rurals del país nord-americà: una gasolinera, una mostra de piscines, una fira ambulant, carreteres i cactus són alguns dels elements que formen part de la seva expedició imaginària.

A través d’aquest treball, l’artista aborda una certa idea compartida del que és Amèrica, un imaginari col·lectiu influït per pel·lícules, cançons o llibres que ens arriben des del major productor de cultura audiovisual. La pròpia Irena Visa afirma que “d’alguna manera, fins i tot em puc imaginar com són coses que no he vist, només partint dels referents que he assumit”. Alhora, aquest treball planteja la relació problemàtica entre veritat i fotografia, una correspondència que va lligada a la noció de veracitat.

“Imaginary USA” és un projecte que va finalitzar quan Irena Visa va trepitjar de debò els Estats Units, on hi va realitzar un viatge real per Nova York, Chicago i Detroit. Tanmateix, el seu treball titulat “Mai he estat al Colorado”, sempre en procés, aprofundeix en alguns dels aspectes plantejats. Es tracta d’un microbloc en el qual mostra persones vestint peces de roba que fan referència a diferents llocs dels Estats Units. L’artista, natural de Banyoles i resident a Barcelona, treballa actualment en un projecte sobre la Casa Bloc de Barcelona, una proposta seleccionada dins dels Premis de la Sala d’Art Jove d’enguany.

Imaginary USA – Road Trip (Francisco Franco music) from Irena Visa on Vimeo.
Fins al 23 de desembre

“Post-lectures” d’Azahara Cerezo, César Escudero i Mario Santamaría

“Post-lectures” és una exposició col·lectiva que s’apropa a la producció i reproducció de les imatges i dels textos a través de les noves tecnologies.

Les tres propostes que conformen la mostra comparteixen l’interès per la xarxa.

Mario Santamaría recopil·la a “Righted Museum” algunes de les imatges censurades de Google Art Project, una iniciativa que vol ser una reproducció virtual dels principals museus del món. Tanmateix, per diversos motius de drets d’autor, Google no sempre pot mostrar totes les obres que es troben a aquests museus.

César Escudero explora a “File_Món” el flux imparable de les imatges a través d’una operació entre el reciclatge i la intervenció. L’artista es descarrega imatges que pertanyen al nostre imaginari col·lectiu, com l’home del tanc de Tiananmen o el nomenament del Papa Benet XVI i les instal·la com a fons de pantalla del seu ordinador. Mitjançant la distribució de les icones del seu escriptori, que funciona com a llenç, crea noves imatges.

Per últim, el treball d’Azahara Cerezo, “A connected robot of one’s own” consisteix a generar diàlegs entre robots xatejadors online a partir del text de Remedios Zafra, “Una habitació pròpia connectada”.

Aquesta és la primera vegada que les línies d’investigació d’aquests tres artistes coincideixen a una mateixa exposició.

Azahara Cerezo. A connected robot of one’s own

César Escudero. El País. Archivos sobre un lienzo digital. 02/12/2013

Mario Santamaría a “Running through the museum” imita l’escena en què els personatges del film “Bande à part” creuen el Museu de Versalles a tota velocitat.

100 daysproject

100 daysproject és una iniciativa promoguda per la Design Assembly de Nova Zelanda. Aquest projecte anima a tota mena de creadors a portar a terme un acte de creació a diari durant 100 dies per explorar els processos creatius i per potenciar la creativitat en terrenys com ara el disseny, les arts plàstiques, la creació literària, la fotografia, l’arquitectura, la gastronomia… hi ha tants projectes com persones. El dia 100 es fa una exposició principal a Auckland, Nova Zelanda. I simultàneament a Wellington i a IJsselstein. L’exposició de IJsselstein, Holanda, és la primera edició que es fa dels 100 Days Project a Europa.

Fina Morera, Concepció Morera i Núria Puig – artistes del CoEspai- juntament amb Montse Puig han estat les primeres de l’estat espanyol en participar al 100 Days Project i a la primera 1srt European Edition Exhibition. Durant l’exposició es portaran a terme connexions via Skype desde IJsselstein amb Nova Zelanda.

Podeu veure els processos creatius en els següents enllaços:

Núria Puig, 100 collages
Montse Puig, 100 personatges (il·lustració)
Concepció Morera, the line “sense”
Fina Morera, 100 ulls

 

 

Per |octubre 15th, 2014|General, LesGolfes|0 Comentaris