«El que falta a Girona», exposició de Barbara Cardella

«El que falta a Girona», exposició de Barbara Cardella
31 de març de 2017 coespai

La història és objecte d’una construcció el lloc de la qual no està constituït pel temps homogeni i buit, sinó per un temps ple, «temps – ara». (W. BENJAMIN, Tesis de la història)

El temps de l’estada de la Barbara Cardella a Girona és un temps ple de mirades, de converses, de caminar, de viatjar, de gaudir dels itineraris amb què ha anat traçant i configurant el projecte pel qual va ser becada, «El que falta a Girona». La construcció de la història que ens narra amb la seva exposició ens pot remetre a molts indrets pels quals ha caminat, però sobretot ens pot parlar de com ella veu el món, ple de formes, colors i estructures que la criden en forma de natura, de deixalla, de no sap què, però… sí, és un objecte més enllà de l’objecte perquè veu i sent que ha de formar part de la seva col·lecció i l’agafa, li posa un nom i el porta al seu taller. Sí, ella és una col·leccionista, des de molt petita. I, potser, és com pensa Baudrillard, que està intentant dominar el món exterior: col·locant, classificant, manipulant la seva col·lecció. Potser sí, en l’organització de la seva col·lecció vol substituir el temps i paralitzar-lo. Allà romandrà el temps ple que ha viscut a Girona?

És el que ha fet la Barbara en el període que ha gaudit de la beca: recollir objectes, col·locar-los i classificar-los en el seu espai i en el seu llibre d’artista «Oggetti sottratti» – no va ser fàcil escollir els que figuren a la publicació-, però ha fet també una manipulació, ha creat el seu espai propi, envoltada de tot allò que la fa sentir, rememorar, reviure i ha jugat amb els objectes d’un cantó a l’altre dels metres quadrats situats entre dues ratlles. No és només, però, aquest joc d’escacs l’important, encara que he de confessar que des del primer moment vaig quedar captivada per la bellesa de les seves composicions, entre les dues ratlles, amb «coses» que em convidaven a mirar, a parar, a observar i a gaudir sense preguntar-me cap per què. Només mirar… i llavors m’envaïa la calma en l’admiració que algú com ella fos capaç d’extreure la bellesa inaprehensible de les «coses» trobades, regalades, recollides pel seu esguard en recerca constant de la màgia que moltes vegades oblidem. Hi ha de quelcom màgic en algunes «coses».

La naturalitat d’aquest joc, la història vital de cada instant en què la seva mirada buscava la composició perfecta, no la podreu viure en el format expositiu d’un sol cop d’ull. Són massa quilòmetres recorreguts, moltes hores de vivències. Estic segura que en algunes absències -de part meva- m’he perdut alguna cosa. Però com jo, ho podreu intuir. No pot parar el temps, no pot parar de mirar la seva col·lecció i decidir que ara està classificada i exposada de la forma més perfecta. A vegades els objectes es xiuxiuegen coses a l’oïda que ella sent i les ha de canviar. Sí que podeu llegir una llista d’allò que ella considera que forma part de la seva experiència, els noms que han rebut. Però no és un temps tancat encara, no és la «història». Pot ser que la seva col·locació a l’espai expositiu sigui la definitiva, però no ho sabem, ni tan sols nosaltres que hem conviscut ho sabem, ni tan sols ella ho sap. Per això té la llibertat de no tancar res en un format, té la llibertat de venir, observar, escoltar i decidir que tot s’ha de modificar. Us convidem a viure el seu temps ple, el temps-ara «Del que falta a Girona». Us convidem, encara que sabem, que la història de la Barbara no pot ser paralitzada en una exposició i, potser, demà veiem un altre temps.

Olga Taravilla

inauguració: 06/04 a les 19.30h
dates: 06/04 – 04/05
lloc: Espai 3er Esquerra. C/Anselm Clavé, 32, 3r. Girona
horari d’obertura: de dilluns a divendres d’11 a 14 i de 16 a 18 h

Amb el suport de:

logo_kreas