Dia Internacional de la fotografia. Entrevistem a Albert Balaguer

Dia Internacional de la fotografia. Entrevistem a Albert Balaguer
19 d'agost de 2021 coespai

Avui, Dia Internacional de la Fotografia, entrevistem Albert Balaguer, fotògraf de casaments i interiors a Girona i a la Costa Brava. Amb 20 anys d’experiència, l’Albert és expert en capturar els moments més màgics, especials i inolvidables de moltes parelles.

Feliç dia de la teva professió Albert! Què significa per a tu la fotografia?

Per a mi la fotografia és el meu mode de vida. Tinc molt clar que és una professió, estètica i composició. No és ni un hobby ni un mitjà d’expressió artística. 

Així no va començar com a hobby primer?

Realment no. Vaig veure el camí i m’hi vaig llençar. Jo volia ser tècnic de so i vaig fer un FP2 d’imatge i so. Quan em va tocar l’assignatura de fotografia se’m va presentar un món nou, un llenguatge nou.

I te’n vas adonar que sería la teva professió?

Sí. Vaig entrar pel so i vaig acabar amb la imatge i la fotografia. Ja havia fet alguna cosa de fotografia quan estudiava BUP i sempre he estat interessat en la part visual de portades de discos, l’animació, etc. però el camí a la professionalització va venir amb el treball final dels estudis. Vaig presentar fotos força comercials, estava molt content amb el resultat, i quan el professor les va veure em va dir que les podia vendre a una editorial. Allà va començar.

Quina és la teva càmera per excel·lència?

Canon 5D Mark III i treballo amb un objectiu fixe de 35 mm. Et permet una visió bastant ampla i no deforma tant a l’hora de fer un retrat. El 80% de les preses són amb aquest objectiu.

I has arribat a explorar la camera analógica?

Sí, l’any 92 quan estudiava tècnica especialista en imatge i so anava amb una càmera analògica. Minolta X300S, 38.000 pessetes em va costar. Fins al 2005 no vaig canviar al digital. Volia que el sensor tingués la mateixa proporció que el negatiu, sense retallar – el Full Frame – Allà compro una Canon 5D, després la 5D Mark II i ara des de fa uns anys tinc la 5D Mark III.

Vaig començar fent casaments en analògic. Tenia el garatge de casa dels meus pares per revelar. L’únic que portava a que em revelessin era el negatiu, per a poder escollir quines fotografies positivar.

Què és el que més t’agrada fotografiar?

La part humana: retrats, moda i casaments. De fet, et diré més aviat el que no m’agrada fotografiar: Esports i naturalesa, animals…no m’hi he posat mai i no m’atrau.

També m’agrada molt tot el que és estètic: arquitectura, interiors, etc. M’agradava fer bodegons publicitaris, també.

 

 

He vist a Linkedin que vas estudiar Direcció de Fotografia. Què t’hi va portar?

Estava a RBA editores i em van acomiadar, com a molta altra gent, en plena crisi. En aquell moment jo col·laboraba amb National Geographic Viajes. Va ser una llàstima perquè m’encantava. M’acomiaden i decideixo invertir els diners de la indemnització que em van pagar per estudiar direcció de fotografia de cinema a l’ESCAC de Barcelona. Vaig fer el màster, però llavors ja tenia més de 30 anys i no em podia permetre començar des de baix com a elèctric, i tampoc tenia prou cultura cinèfila. No veia molt clar el meu mercat en aquest sector i els rodatges eren duríssims.

I què creus que has après d’aquesta experiència que potser apliques avui en dia?

No en soc conscient, però crec que a l’hora d’il·luminar interiors.

Tot i això, on vaig aprendre més d’interiors és amb els fotògrafs de El Mueble, a on estava d’editor i de cap de fotografia de 5 revistes alhora. Era un tipus de fotografia que no pensava que m’interessés, ja que eren els 90 i la tendència era la fotografia de moda – Era el boom de les supermodels com Claudia Schiffer, Eva Herzigová… – Tothom volia fotografiar moda. Vaig absorvir molt d’aquestes revistes i ara crec que estan al meu subconscient i tot això m’ajuda avui en dia a enquadrar i trobar la foto instintivament als casaments.

Després de tant de temps treballant per altres què et va portar a treballar com a autònom?

Principalment, perquè després de l’acomiadament i el màster em va costar molt trobar feina de cap de fotografia. Al cap i a la fi encara estàvem superant la crisi i s’havien clausurat moltes revistes. En algun moment vaig veure l’oportunitat de fotografiar casaments i vaig veure clar que havia de venir a Girona, vivia a Barcelona en aquells moments. Vaig muntar un estudi a Carrer de la Rutlla i des de llavors ja no he tornat a treballar per altres, i no tornaria enrere.

Quin creus que és l’inconvenient principal de treballar pel teu compte i quin avantatge?

L’inconvenient seria la càrrega econòmica dels autònoms. Potser no guanyes tant, i al principi tens més mals de caps de burocràcia i papers, però jo sempre he estat molt independent, això no m’ha suposat un problema. La veritat és que em costa trobar inconvenients.

L’avantatge és que tu vas teixint el teu camí, i quan reps un pagament et sents molt recompensat, molt agraït amb el client. El tracte és directe i personal, mentre que en una editorial pots fer una bona feina que no rebràs cap compensació o reconeixement de més.

Tinc la capacitat de ser molt flexible amb el client i m’ajusto al que ell vol. Quan vaig estudiar fotografia tenia molt clar que jo volia fer moda, editorial, retrat, etc. En aquell moment la fotografia periodística o artística no m’havien atret mai, però amb el temps vaig començar a valorar-lo i a vegades l’aplico en la fotografía de casaments.

Hi ha alguna feina o encàrrec que hagi significat un gir a la teva carrera o a nivell personal?

L’any 2012 quan fotografio una casa rural. Va agradar tant el que vaig fer que fins el 2019 em van encarregar feines regularment. També em va passar quan vaig fer fotos a un hotel a Alacant, que també va agradar i a partir d’aquí encara ara vaig encàrrecs per la cadena d’Hotels Medplaya.

Com a fotògraf de casaments deus haver vist moltes cerimònies i maneres de fer. Amb quin tipus de boda t’ho passes millor treballant?

Els casaments civils a l’aire lliure. Tenen més espai per a jugar amb la decoració i hi entren molts tipus de casaments: bohos, chic, vintage, romàntics etc. També hi participen els amics, la gent s’emociona, hi ha llum natural…són més emotives i divertides.

Les d’església solen ser més avorrides, també perquè són en un lloc sagrat i estàs més limitat a nivell de moviment i espai. M’he trobat amb algun capellà que…has d’anar amb compte de no trepitjar l’altar o tocar segons què. 

I encara et sorpenen els casaments?

Després de 249 bodes, no em solen sorprendre ja. No acostumen a ser massa diferents les unes de les altres. El que si és diferent és la decoració, les llums, les flors, els espais… però en si el tarannà i ritual del casament és molt semblant.

 Potser seria interessant fer un casament que no fos catòlic: Àrab, jueu, japonès…

Has tingut mai un problema fotografiant casaments?

Per inexperiència, algun error que quasi acaba malament. Normalment has de portar dos cossos de càmera i recanvis, per si passa alguna cosa. Aquest cop em va passar que quan la núvia arribaba a l’església, el mirall de la càmera va saltar i com un miracle, un dels convidats em va deixar una càmera per fotografiar la resta del casament.

Per això el més important és minimitzar el risc el màxim possible, portant de tot, doble.

I alguna anècdota que hagis viscut?

Hi ha els tòpics de dia de casament: La mare nerviosa que vol controlar tot, el pare que vesteix o no a la núvia, la núvia que no està preparada o està sola per vestir-se, etc. Però per sort no m’he trobat massa drames. L’únic que et puc dir és que hi ha una fixació de les mares de la núvia amb els fotògrafs. Alguna m’he hagut de treure de sobre, amb amenaça inclosa – En un cas, la mare em va arribar a insinuar que si no, no cobraria. Va ser força incòmode.

Tornant a la fotografia, tens predilecció per les fotos en blanc i negre?

Sí. M’agraden molt. Hi ha fotografies que en color no queden bé i quan les passes en blanc i negre, pum! Funcionen. També perquè veiem la vida en color, no en blanc i negre. Té una altra lectura.

Tot i així, totes les fotos les disparo en color i després a l’hora d’editar les canvio i funcionen molt millor. Però en els àlbums només poso 3 o 4 en blanc i negre, trobo que no s’ha d’abusar.

 

 

Quins diries que són els teus referents dins el món de la fotografia?

Fotògrafs com Helmut Newton, Richard Avedon, Irving Penn, Ansel Adams, Annie Leibovitz, Patrick Demarchellier, artistes com Edward Hopper, Caravaggio

Així més actual, The Ferros són gent que fotografia casaments que semblen una pel·lícula cinematogràfica gòtica, fent servir les llums d’una manera molt concreta. També hi ha Fer Juaristi, mexicà, fotografia amb les línies i la composició molt particular. No fa servir flaix. Aquí a Espanya hi ha Víctor Martí de El Marco Rojo i Víctor Lax. 

Després hi ha referents només observant el meu voltant, llegir revistes, diaris, veure pòsters de moda, anuncis… Per exemple, recordo veure una foto de guerra, una mà ensenyant unes bales des de dalt. Vaig agafar aquesta idea per aplicar als casaments (la mà ensenyant els anells). Com deia un professor meu, pots estudiar fotografia, però on aprendràs de veritat és amb el que hi ha al teu voltant, el dia a dia i anar provant. Però haig d’admetre que quan això es converteix en la teva professió no tens tant de temps per experimentar.

Quins canvis notes en la fotografia d’abans i la d’ara? Per exemple el fet que Instagram hagi reinventat el format vertical.

Sí, ara que Instagram és la xarxa per autonomasia es mostren els productes en vertical, però no és tant diferent a abans, quan havies d’adaptar la fotografia a les mesures de l’anunci d’una revista, per exemple.

Tot i així hi ha aspectes que han donat un gir de 360 graus, moltes coses de les que vaig estudiar ja no serveixen per massa avui en dia. Ara la foto està en l’edició, en el Photoshop. Jo faig la foto quasi bé preparada per fer dos arreglos i ja està llesta.

Tot i així, el digital m’ha salvat la vida moltes vegades. Fer fotos cremades i salvarles amb el Photoshop…això amb l’analògic era impossible.

Per últim, m’agradaria saber com t’ha ajudat professionalment el fet de treballar a un coworking?

M’ha ajudat a crear sinèrgies amb altres professionals d’altres sectors que no són de fotografia. Establir relacions per col·laborar i professionals, també. M’han sortit clients gràcies a la varietat de gent que trobes al coworking. Això, estant sol a l’estudi de Carrer de la Rutlla, no ho hagués aconseguit. I a nivell personal, no et sents sol, sempre estàs envoltat de gent.

 

Moltes gràcies pel teu temps Albert. Feliç dia!